Obre la porta de paper, i camina
en la seva tinta, milions de viatges
a no saps on, la història d’un dia
qualsevol, camins a entendre la
lluna, que navega en un cel
curiós, per saber què amaga el
punt final, encén el sol i mira amb
lupa, com el constructor es
preocupa, de què arribi als teus
ulls la forma, el sentiment amb
què ha esculpit, la seva nit en la
claror del dia, llum de pinzells
que pinta, obre la porta de paper, i
camina en la seva tinta.
Angel Blanc Cel
Andreu Gaset
Ho sentim, els comentaris estan tancats ara mateix.