Preguntes Freqüents

Els trastorns mentals es refereixen a una àmplia gamma de condicions de salut mental que afecten temporalment i substancialment la capacitat de les persones per afrontar les demandes de la vida diària. Aquesta condició pot causar alteracions de pensament, de percepció, d’estat d’ànim, de personalitat o de comportament, tot i que de vegades és invisible i no aparent davant els altres.

A diferència de la discapacitat psíquica o la demència, el trastorn mental no disminueix ni deteriora les facultats mentals, sinó que les altera de forma esporàdica.

El tractament i la recuperació són possibles i moltes persones amb un problema de salut mental portem una vida normalitzada.

No. Són desajustos de salut com qualsevol altre, com l’asma, la diabetis o els problemes al cor. A diferència de la discapacitat psíquica o la demència, el trastorn mental no disminueix ni deteriora les facultats mentals, sinó que les altera de forma esporàdica.

No. La majoria ens recuperem després d’un tractament adequat i portem una vida normalitzada.

Existeixen trastorns mentals greus que poden esdevenir crònics i per tant requerir un tractament continuat. Igual com passa amb les malalties físiques, que n’hi ha de cròniques i n’hi ha de transitòries, el trastorn mental pot ser portat de forma que la persona pugui gaudir d’una vida plena i satisfactòria.

Sí. Podem! Amb el tractament adequat i amb un entorn social i familiar favorable, una persona amb un problema de salut pot superar les limitacions del trastorn i pot treballar, mantenir relacions socials, cuidar dels seus fills, etc.

Malgrat que algunes persones podem arribar a rebre la incapacitació laboral per raó de salut mental, la majoria de nosaltres som capaços de dur a terme moltes tasques en espais comunitaris i socials.

No. La predisposició genètica pot ser un dels factors que incideixen en l’aparició d’alguns trastorns mentals. Però també hi ha factors ambientals que influeixen com l’estrès, el consum de drogues, traumatismes cerebrals, malalties orgàniques, un esdeveniment traumàtic o una situació de crisi econòmica.

Sí. Tothom és vulnerable de tenir problemes de salut mental, com de patir qualsevol altra malaltia. Una de cada quatre persones tindrà un trastorn mental al llarg de la seva vida. Per això és important parlar-ne obertament, perquè redueix l’estigma i ajuda a posar-hi remei quan apareix.

No. Les persones que patim un trastorn mental no tenim més conductes violentes que la resta de la població. De fet, tenim més probabilitat de ser víctimes que autors d’actes violents.

A més, normalment evitem les situacions violentes, ja que ens generen un estrès excessiu. La majoria dels crims violents i homicidis són comesos per persones que no tenen cap trastorn mental. Tenir un caràcter agressiu és independent del patiment d’un trastorn mental.

No. Moltes recuperacions i tractaments no necessiten d’hospitalització i en cas necessari, els ingressos són temporals. Els centres psiquiàtrics, en l’actualitat, ja no són institucions d’aïllament i internament.

Sí. Una de les barreres més grans per recuperar-se d’un trastorn mental és afrontar les actituds negatives de l’altra gent. Això sovint suposa aïllament social i discriminació pel sol fet d’haver tingut un trastorn.

Una actitud positiva i de suport per part de familiars, amics, companys de feina, serveis de salut, professionals i altres membres de la comunitat cap a la gent amb trastorn mental és vital per assegurar la qualitat de vida i la recuperació.

Hi ha moltes maneres d’ajudar una persona que està passant per un problema de salut mental. Un dels primers passos és fer-li saber que pot parlar obertament d’aquest tema amb tu. Els nostres consells et poden ajudar a iniciar una conversa i a ser un gran suport per al teu amic o familiar.